CERCADOR D'OBRES
| L’obra mural de Mestres Cabanes per al Liceu és la seva producció civil més coneguda, si bé, a més de les col·laboracions liceístiques, durant aquests anys va dur a terme altres projectes per a les esglésies de Santa Maria de Montcada i dels Redemptoristes, per a particulars, etc. Altres intervencions de caire més privat i amb temes profans foren diverses col·laboracions dels anys seixanta, tot i que en aquesta dècada es va centrar molt en els murals de temàtica religiosa. Cap a la primeria i la meitat del segle XX, Barcelona era una ciutat extraordinàriament wagneriana. Mestres Cabanes, al qual el caràcter romàntic de les obres de Wagner havia captivat completament, va rebre durant aquella època encàrrecs de diversos particulars, wagnerians acèrrims, per decorar les parets de les seves cases. Aquí va poder abocar tota la seva sensibilitat romàntica, així com desenvolupar al màxim el detallisme que sempre el va caracteritzar. També va sentir la necessitat de plasmar en la seva pintura el tema religiós, i en aquest camp destaquen els retaules de la Seu de Manresa i les pintures murals de les esglésies dels Redemptoristes del carrer Balmes de Barcelona, de Santa Maria de Montcada i de Puigcerdà. Mestres Cabanes també va dedicar una part important del seu temps a restaurar obres ja existents, especialment al Gran Teatre del Liceu. Són molt destacables la reparació del sostre del Saló de descans i l’al·legoria de les òperes alemanya (Valquíria), italiana (Otel·lo) i francesa (Manon), pintada per Lorenzale el 1908 a l’embocadura del prosceni. No ens hem d’oblidar tampoc de l’arc de l’embocadura del prosceni del Teatro Cervantes de Buenos Aires, on va reproduir al·legories de la Castella de Cervantes, de manera totalment figurativa i amb adornaments del més pur estil tradicional, ni de l’esbós per al sostre del Teatro Real de Madrid. |
Pintura del saló wagnerià de la Casa Tarrés (1949-1950). Respresenta una escena de Wotan i la Valquíria, acte I.
Decoració d'una capella de l'església dels Redemptoristes, del carrer Balmes de Barcelona (1954): Sant Jordi i el drac. |
