CERCADOR D'OBRES
| Josep Mestres Cabanes (Manresa, 13 de juny de 1898 – Barcelona, 17 de setembre de 1990) fou un pintor escenògraf català i catedràtic de Perspectiva de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i de l’Institut del Teatre. Començà els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. L’obra de Mestres Cabanes en el terreny de la pintura és molt extensa i polifacètica: olis, aquarel·les, pintures murals, dissenys gràfics, retaules, diorames, carrosses, ornamentacions, esbossos escenogràfics, textos sobre escenografia, etc. Va treballar com a escenògraf al taller del Gran Teatre del Liceu (1941-1975), on va esdevenir l’últim gran escenògraf clàssic. Mestres Cabanes va néixer en una família humil de Manresa, vinculada a les arts decoratives. De ben petit ja mostrava tenir habilitat en el dibuix. Va cursar estudis artístics, que va prosseguir després a Barcelona, on va entrar al taller del gran escenògraf i decorador Salvador Alarma, on ja treballava el seu germà Francesc. També va dissenyar carrosses per a desfilades i va decorar salons de ball i estands per a la fira de mostres. En els anys vint, Alarma va tenir l’encàrrec d’ornar el sostre del Teatro Cervantes de Buenos Aires, inaugurat el 1921, i Mestres Cabanes va anar-lo a col·locar. El 1929 el taller d’Alarma va executar una sèrie de diorames per a les exposicions de Barcelona i Sevilla, especialitat en la qual no tenia rival i en què sempre va treballar. Va pintar nombrosos decorats per al teatre –obres de teatre, comèdia, sarsuela, revista, etc.–, i la primera escenografia que va firmar ell sol va ser per encàrrec del teatre Tívoli. L’any 1939 es va associar amb Alarma, i van crear la firma Alarma i Mestres. Quan va morir Alarma, i per estima a aquest, Mestres Cabanes s’associa al seu fill Antoni Alarma, i es crea la raó Mestres-Alarma, la qual no va durar ni un any. Mestres va deixar el taller del Circ Barcelonès i es va traslladar al Liceu, on sabia que l’esperaven. El Liceu li va oferir el seu taller, que havia ocupat el destacat Maurici Vilomara, amb la llibertat de poder utilitzar-lo també per a encàrrecs privats. El 1945, en enfonsar-se part del Saló de descans, restaurà els murals de Josep Mirabent. És durant aquest període quan inicia el seu projecte escenogràfic per a Aïda i quan té lloc un dels seus màxims descobriments en l’àmbit de la perspectiva, l’angle mestre, i comença a explotar la seva faceta pictòrica a través de diverses exposicions. No obstant això, les dues primeres escenografies que estrenarà al Gran Teatre del Liceu seran Lohengrin i Parsifal. Després d’aquestes vindran Sigfrid, Aïda, Els mestres cantaires de Nuremberg, Tristany i Isolda i, finalment, Canigó. Després d’aquests èxits, aconsegueix la càtedra de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i se li concedeix la Medalla d’Argent al Mèrit del Teatre. L’any 1977 s’inaugura la sala Mestres Cabanes al Museu Comarcal de Manresa i se li atorga el Premi Nacional de Teatre, en la secció d’Escenografia. També farà projectes escenogràfics per a obres de Joan Brossa, al Teatre Romea. Un any abans de la seva mort, l’any 1989, l’Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat, i deu anys després de la seva mort s’inaugura la Fundació Josep Mestres Cabanes com a seu estable i centre d’exposició i documentació de la seva obra. |
Josep Mestres Cabanes, el 1966. |
