CERCADOR D'OBRES
| Neix a Manresa l’any 1898. El 1911 va iniciar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. El 1919 es trasllada a Barcelona, entra a treballar al taller de Salvador Alarma i amplia estudis. El 1927 és nomenat professor adjunt de Perspectiva a l’Institut del Teatre. El 1941 pren possessió del taller d’escenografia del Gran Teatre del Liceu, taller que va ocupar del 1941 al 1971. Va rebre la Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona, les de Plata i Or de l’Ajuntament de Manresa, el Premi Nacional de Teatre concedit per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu, així com el Cartell d’Or del consorci d’aquest mateix teatre. Va ser catedràtic de Perspectiva a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Institut del Teatre. 1898 Neix a Manresa en una família relacionada amb les arts decoratives. 1904 Sorgeix la seva vocació: dibuixa cromos de la guerra russo-japonesa i fa dibuixos per a la revista de l’escola on va. 1911 Ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal i comença a treballar al taller d’arts decoratives de Bonaventura Corrons. 1914 És nomenat encarregat del taller de Bonaventura Corrons. 1918 Acaba els estudis i guanya la Medalla d’Or de la Cambra de Comerç al millor alumne de la promoció. 1919 Es trasllada a Barcelona. Ingressa al taller del famós escenògraf Salvador Alarma. Es matricula a l’Escola de Belles Arts. 1921 Va a Buenos Aires per col·locar el sostre i l’embocadura del Teatro Cervantes, inaugurat per la companyia de María Guerrero, els propietaris i fundadors del teatre. 1924 Es casa amb Isabel Lanaspa. 1925 Assessorat per Alarma, fa les dues pintures sobre tema wagnerià que havien de decorar el vestíbul de la casa del tenor Francesc Viñas. 1926 És nomenat encarregat del taller de Salvador Alarma. 1927 És nomenat professor adjunt de Perspectiva i Escenografia de l’Institut del Teatre. Participa en una exposició que s’organitza a Sants, on té de companys, entre d’altres, Ramon Casas i Isidre Nonell. 1928 Es trasllada a Madrid per muntar una exposició de teatrins de Salvador Alarma al Círculo de Bellas Artes. 1929 Diorames per a l’Exposició Internacional de Barcelona i per a la Iberoamericana de Sevilla. Neix la seva filla Isabel. 1934 Fa els esbossos per a la primera escenografia signada per ell: Els Pastorets, per al teatre del Foment Mataroní. 1936 Els alumnes de l’Institut del Teatre aconsegueixen que Mestres sigui nomenat professor titular d’Escenografia en substitució d’Alarma. Fa un dels seus màxims descobriments en el terreny de la perspectiva: l’angle mestre. 1940 Pinta el primer dels seus 104 quadres sobre la catedral de Burgos. Primeres escenografies projectades, fetes i signades per ell. 1941 Accepta l’oferiment del Gran Teatre del Liceu d’ocupar-se del taller i fer-hi feines tant per a aquesta societat com per a altres clients. Primera exposició individual de la seva obra pictòrica, a la Sala Barcino de Barcelona. Ven gairebé totes les obres exposades. 1942 Estrena de les seves dues primeres escenografies per al Gran Teatre del Liceu: Lohengrin i Parsifal. Exposa a la Sala Vilches de Madrid. 1947 Amb motiu del centenari del Gran Teatre del Liceu, pinta el sostre dels dos vestíbuls del Saló de descans. 1950 Fa quatre retaules per a la Seu de Manresa. 1953 Escenografia per a l’estrena mundial de l’òpera Canigó. 1955 Amb motiu de l’arribada a Barcelona de la Companyia dels Festivals de Bayreuth, fa diversos personatges wagnerians per decorar els aparadors del carrer de Pelai de Barcelona. 1956 Darrera escenografia per al Gran Teatre del Liceu: Tristany i Isolda. Primer viatge a Venècia, ciutat que l’encisa i que visitarà en tres ocasions. 1959 Exposició a la Sala Grifé i Escoda amb la seva obra de Venècia. 1959 Guanya per oposició la càtedra de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. 1961 La Diputació de Barcelona li concedeix la Medalla d’Argent del Mèrit al Teatre. 1962 Medalla de l’Institut del Teatre. 1963 Amb motiu de la Fira Internacional de Nova York, pinta una sèrie de dotze diorames al·lusius a Cristòfor Colom i al descobriment d’Amèrica. 1964 Publica el seu Tratado de perspectiva (dos volums). 1967 El govern de Veneçuela li encarrega dotze nous diorames sobre Cristòfor Colom. 1968 L’Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d’Argent de la Ciutat. 1970-1971 Ha de jubilar-se de l’Institut del Teatre i de l’Escola de Belles Arts, on li concedeixen un any més de pròrroga. 1972-1975 Amb motiu del 125 aniversari del Gran Teatre del Liceu, treballa en un àlbum amb 25 sanguines i en un altre de 25 guaixos. 1977 Inauguració de la sala Mestres Cabanes al Museu Comarcal de Manresa. 1981 Es publica el llibre La catedral de Burgos en la pintura de Mestres Cabanes. 1983 Amb motiu del centenari de la mort de Wagner, pinta dotze guaixos sobre les obres d’aquest compositor, editades en forma de litografies per la revista Monsalvat. 1985 La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona li atorguen el Premi Nacional de Teatre (secció Escenografia). 1985 Esbossos per a l’obra de Brossa La pregunta perduda o el corral del lleó. 1986 Mor la seva dona. 1987 Esbós per a un quadre de L’Estel de Natzaret per al Centre de Sant Vicenç de Sarrià. 1989 L’Ajuntament de Burgos col·loca un bust de Mestres davant la catedral. L’Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat i es constitueix la fundació que duu el seu nom. La Societat del Gran Teatre del Liceu li concedeix la Medalla d’Or d’aquesta entitat i, el consorci, el Cartell d’Or de la societat. Es munta una exposició antològica de la seva obra i es representa Els mestres cantaires de Nuremberg amb la seva escenografia. Fa una sèrie de sanguines sobre temes wagnerians. 1990 El 17 de setembre mor a la seva casa de Barcelona. |
Josep Mestres Cabanes, el 1975. |
